Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
José Luis Pinillos Díaz

José Luis Pinillos
Psicofundación
Psicologia
Psicòleg castellà d'origen basc.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, amplià estudis al Psychologisches Institut de Bonn i es doctorà el 1949 Aquest mateix any ingressà al Departament de Psicologia Experimental del CSIC i, en 1951-53, féu una estada al Maudsley Hospital de Londres El 1961 guanyà per oposició la càtedra de psicologia de la Universitat de València i hi creà el primer departament d'aquesta disciplina, i el 1966 la de la Universitat de Madrid, on exercí fins a la jubilació el 1986, any que obtingué el premi Príncipe de Asturias en ciències socials El 1988 ingressà a la Real Academia…
Begoña Errazti Esnal
Política
Política basca.
Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a diputada, però…
Juan Manuel de Prada
Literatura
Narrador i articulista basc en llengua castellana.
Es donà a conèixer amb la novella Coños 1995, llibre que sorprengué per la seva audàcia imaginativa i per un sorprenent ús del llenguatge La seva obra novellística ha continuat amb Las máscaras del héroe 1996, La tempestad 1997, premi Planeta, Las esquinas del aire 2000 i La vida invisible 2003, que fou guardonada amb el Premio Nacional de Narrativa També ha publicat el llibre de relats El silencio del patinador 1995 i recopilacions dels seus articles
Josep Lluís Núñez i Clemente

Josep Lluís Núñez i Clemente
© FC Barcelona
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…
,
Jon Idígoras Gerrikabeitia
Política
Polític basc.
Metallúrgic de professió, començà la seva activitat política en l’antifranquisme i de 1957 a 1972 fou empresonat en diverses ocasions a causa del seu activisme sindical, com ara la fundació del sindicat LAB, proper a l’esquerra abertzale De 1972 a 1977 visqué exiliat a Iparralde País Basc en territori francès Fundador i dirigent d’Herri Batasuna 1978, fou el portaveu d’aquesta organització fins l’any 1997 Elegit diputat al Parlament basc 1980, 1984 i 1986 i al Congrés dels Diputats 1986, 1989, 1993 i 1996, pràcticament no exercí com a parlamentari per la decisió d’HB de no participar en les…
Carmelo Bernaola
Música
Compositor basc.
Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà,…
,
Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo
Literatura
Escriptor basc d’expressió castellana.
Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…
Alejandro Goicoechea Omar
Transports
Enginyer basc.
Estudià a l’Escola d’Enginyers de l’Exèrcit Fou director de la construcció de l’anomenat cinturó de ferro , defensa fortificada al voltant de Bilbao per protegir la ciutat de l’avanç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola El 1937 passà al bàndol rebel i donà detalls dels punts dèbils de la línia defensiva que havia dirigit, fet que propicià la caiguda de Bilbao El 1942 culminà amb èxit el disseny del tren TALGO
Zarra

Zarra
© Archivo Athletic Club
Futbol
Nom amb el qual fou conegut el futbolista basc Telmo Zarraonaindia Montoya.
Davanter centre, començà la carrera futbolística a l’Erandio, a la Segona Divisió, pel qual fitxà el 1939 L’any següent debutà a Primera Divisió amb l’Athlètic de Bilbao, equip on jugà ininterrompudament fins el 1955 i en el qual assolí els màxims èxits esportius campionat de Lliga de 1942-43 i segona posició en 1940-41, 1946-47 i 1951-52, i la Copa els anys 1943, 1944, 1945 i 1950 En aquests quinze anys, fou sis vegades màxim golejador de la Lliga, i aconseguir un rècord de 38 gols en aquesta competició la temporada 1950-51, no igualat fins el 1990, i un rècord absolut de 252 gols Jugà vint…