Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situï en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels s III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…
Ibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla, al sector muntanyós septentrional subbètic valencià, limitat al N per les serres de Biscoi (1.164 m alt.) i del Carrascar d’Alcoi (el Menejador, 1.352 m alt.) i a llevant i al S per les serres de la Carrasqueta (1.239 m alt.) i el cabeç del Quarter (1.003 m alt.); entre elles s’obre pas la canal d’Alcoi, que en aquest sector rep el nom de vall d’Ibi
, drenada per la rambla Gavarnera (o barranc d’Ibi
), afluent del riu Verd o de Montnegre.
En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…
Racó dels Cirers
Caseria
Caseria (35 h diss [1970]) del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Mariola.
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
baronia de Casanova
Història
Títol concedit el 1803 a l’advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent.
Ha passat als Jofré
Sant Tomàs
Ermita
Ermita del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), a l’E de la vila, a 918 m alt., al sector més alt de la serra de Mariola.
tossal de l’Àguila
Elevació del terreny al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer, entre els municipis de Banyeres de Mariola (Alcoià) i de Bocairent (Vall d’Albaida).
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica…
Nunó I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-41/42).
Fill del comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Núñez de Lara, i net de Ramon Berenguer IV Fou fet comte vitalici de Rosselló i Cerdanya per Pere I el 1212 Apareix ja com a testimoni a la carta de franquesa de Balaguer del 1211 Fou armat cavaller poc temps abans de la batalla d’Úbeda 1212, en la qual participà Arribà tard a la batalla de Muret, però després continuà la lluita contra els francesos a la regió de Narbona El 1215 es lligà amb el seu pare, amb el vescomte Guillem Ramon I de Bearn i el fill d’aquest, Guillem, i amb Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, en aliança…
alt de la Creu
Cim
Cim (955 m) de la serra d’Ontinyent, dins el terme de la vila de Bocairent (Vall d’Albaida), a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.