Resultats de la cerca
Es mostren 434 resultats
Josep Maria Bofill i Pichot
Zoologia
Medicina
Metge i entomòleg.
Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de Catalunya , de…
Bonaventura Tristany-Bofill i Benac
Història del dret
Jurista.
Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde
Ricard Bofill i Leví realitza el Monument a Catalunya, situat a la part francesa de la frontera del Portús
Ricard Bofill i Leví realitza el Monument a Catalunya, situat a la part francesa de la frontera del Portús
Meritxell
El nou temple de Meritxell (1976), obra de Ricard Bofill
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de…
Gran Teatre del Liceu

Façana del Gran Teatre del Liceu de Barcelona
© Antoni Bofill
Teatre d’òpera de la ciutat de Barcelona.
Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores— per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…
,
Convivium
Revista semestral d’estudis filosòfics i d’humanitats, en castellà, editada per la Universitat de Barcelona.
En fou fundador 1958 i director fins a la seva mort 1965 Jaume Bofill i Bofill Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan i formaven el consell de direcció Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill L’any 1975 deixà de publicar-se
Esquizo (Un informe ficticio sobre la arquitectura del cerebro)
Cinematografia
Pel·lícula del 1969-1970, Experimental, 80 min., dirigida per Departamento de Investigación del Taller de Arquitectura.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel…
El Ciervo

Portada del núm. 780 de la revista El Ciervo (març-abril de 2020)
Publicacions periòdiques
Revista mensual en castellà editada a Barcelona des del 1951, dirigida per Llorenç Gomis.
Fou fundada per Llorenç Gomis , els seus germans Joan i Joaquim , la seva esposa Roser Bofill , i un grup d’intellectuals cristians Ha representat un corrent de renovació, sobretot en el camp del catolicisme, però també en el polític, social i cultural Han estat collaboradors habituals, entre altres, a més dels ja esmentats, Enric Ferran, Jordi Maluquer, Roser Bofill, JI Montobbio, Alfons C Comín i JM Llanos
Pere Ramírez i Molas
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea
,