Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Joan Oriol Gràcia
Futbol
Futbolista.
Lateral esquerre format a les categories inferiors de l’Escola de Veterans de Cambrils, jugà a la Pobla de Mafumet, el Reus Deportiu i el Club Futbol Gavà fins que la temporada 2008-09 fou traspassat al Vilareal pel Gimnàstic de Tarragona, que en tenia els drets Després de dues temporades a l’equip filial, la 2010-11 passà a formar part de la primera plantilla i debutà a primera divisió i a la Lliga de Campions
Antoni d’Armengol
Història
Baró de Rocafort.
Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà, Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional Nomenat governador de Cambrils, al desembre del 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la…
parc de Samà

Palau que forma part del conjunt del Parc de Samà, a Cambrils
© Fototeca.cat
Gran parc del municipi de Cambrils (Baix Camp), al N del terme, al límit amb el Mont-roig del Camp.
Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums
Club Futbol Sala Laguna Platges de Salou
Futbol sala
Club de futbol sala de Cambrils.
Fundat el 1984 amb el nom de Club de Futbol Sala Laguna Cambrils, fou impulsat per José Laguna, que des de llavors n’és el president També exercí el càrrec d’entrenador durant els primers anys Des de la temporada 2003-04 juga a Salou, amb un breu parèntesi que jugà a la Ràpita 2008-09 Jugà durant quatre temporades a la segona màxima categoria del futbol sala estatal, la divisió de plata 2006-10 Fou un cop campió de la Lliga espanyola A i B i tres cops campió de la Copa Federació Tarragona Reuneix uns 125 jugadors i 300 socis
aiguat

Crescuda de la riera de Cambrils (1994)
© Lluís Rovira i Barenys / Revista Cambrils
Meteorologia
Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.
El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…
xarxa

Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
Vilafortuny

El castell de Vilafortuny
© Fototeca.cat
Antic llogaret
Antic lloc i terme del municipi de Cambrils (Baix Camp), a la costa, entre l’antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent.
Actualment ha esdevingut un important nucli turístic, amb més de 4 000 habitatges destinats a segona residència Centra el lloc l’antic casal o castell de Vilafortuny , d’origen medieval el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l’adquirí del rei la mitra de Tarragona, amb una gran torre de defensa als s XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat la parròquia existia encara a l’inici del s XIX i esdevingué una partida del terme de Cambrils
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…
Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…