Resultats de la cerca
Es mostren 11545 resultats
camp morfogen
Biologia
Territori embrionari sense diferenciació morfològica visible que correspon a un òrgan definit en l’organisme adult.
L’extirpació d’un camp morfogen priva un ésser adult de la formació d’aquest òrgan, i un empelt d’un camp propi d’un òrgan en un embrió intacte produeix en aquest la formació d’un òrgan supernumerari
camp unificat
Física
Camp de les teories d’unificació de les interaccions
fonamentals, especialment de la que intentà d’unificar el camp electromagnètic i el gravitacional.
camp clau
Electrònica i informàtica
Camp de dades usat per a identificar un conjunt de dades.
La característica identificadora dels camps clau és la causa que siguin emprats per a la creació d’índexs o taules d’accés, o també com a camps de referència per a l’ordenació i per aquest motiu sovint les claus reben el nom de claus de cerca La clau primària és aquella que identifica de forma unívoca un conjunt de dades dins un tot generalment l’enregistrament d’un fitxer, o una fila d’una taula d’una base de dades les claus secundàries són claus primàries d’un tot extern generalment un enregistrament d’un altre fitxer, o una fila d’una altra taula de la base de dades En el context de claus…
camp electrofeble
Física
Camp que resulta de la unificació de les interaccions
electromagnètica i feble.
camp coercitiu
Física
Camp magnètic mínim necessari per a anul·lar la imantació d’un cos imantat.
camp uniforme
Matemàtiques
Camp (escalar, vectorial o tensorial) que pren el mateix valor a tot punt.
camp coercitiu
Física
Camp magnètic que cal aplicar a un cos ferromagnètic per anul·lar la imantació
romanent.
camp accentual
Fonètica i fonologia
Conjunt de posicions estructurals dins cada mot capaç de rebre l’accent en una llengua determinada.
Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic