Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
bugia
Física
Nom d’algunes antigues unitats d’intensitat lluminosa.
Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc a França, la unitat carcel a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc L’any 1909 fou definida una bugia internacional , equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm 2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt La bugia internacional val 1,018 cd Aquesta unitat fou substituïda l’any 1948 per…
Florenci Veciana i Domingo
Arts decoratives
Restaurador, tallista i decorador.
Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificat, per clàusula expressa de qui li encarregà l’obra, com a tallista, decorador i arquitecte de la capella del Santíssim de Canet de Mar 1955 i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses Restaurà la imatge de la Mare de Déu de la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona 1939, i el retaule del Roser de l’església de Vilafranca del Penedès 1962 Reconstruí i decorà la imatge de la Mare de Déu de la Candela, de Valls Fou el decorador de l’avantllotja reial del Gran…
Castells i edificacions militars del Baix Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos L’Aldea Castell de l’Aldea Torre de Vinaixarop Torre de Burjassénia Torre de la Candela Alfara de Carles Castell de Carles L’Ametlla de Mar Castell de Sant Jordi d’Alfama Benifallet Castell de Som Camarles Castell de Camarles Castell de la Granadella Torre de l’Antic Paüls Castell de Paüls Tivenys Casa forta de Tivenys Tortosa Ciutat de Tortosa Castell de la Suda o de Sant Joan Torre d’en Pinyol o del Prior Torre d’en Corder o d’en Despuig Castell de Campredó Construcció de la…
Lluís Bonifaç i Sastre
Escultura
Escultor, conegut al seu temps per Bonifaci.
Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís També és net…
Ciutat de les Arts i de les Ciències

Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el…
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de…
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l…
Museu de Valls

Sala del Museu de Valls
© Museu de Valls
Museu
Museologia
Institució dedicada a l’art, de titularitat municipal, creada l’any 1954 a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Conté dues colleccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat La collecció artística, la més extensa amb gairebé 2000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat És especialment important en el període de postguerra Els artistes més destacats són F Galofre Oller, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Ignasi Mallol, Manolo Hugué, Joaquim Sunyer, Enric Casanovas, Pere Pruna, Josep M Mallol Suazo, Josep Amat, Josep Busquets, Jaume Mercadé, Antoni Tàpies, Ramon Rogent, Josep M de Sucre, Apelles Fenosa, Jordi Mercadé,…
Castell de l’Aldea
Art romànic
Aquest castell era situat als afores de l’actual nucli urbà de l’Aldea, 2 km al S-E del barri de l’Estació, al costat de l’ermita de Santa Maria En aquest indret hi hagué el primitiu nucli de l’Aldea L’origen àrab del topònim de l’Aldea és indiscutible El primer esment del lloc data de l’any 1146 o 1148, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s’…
Antoni Peyrí i Macià
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor, fill d’Antoni Peyrí i Rocamora i net de Francesc Macià.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela…