Resultats de la cerca

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el…

Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és…

Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…

Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-Mallorca 1889,…

Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la…

Fou en altre temps territori independent i senyoria segles XIV-XIX de les famílies nobiliàries dels Planella, Aimeric i Rajadell Com a parròquia, el lloc és esmentat entre les que constituïen la diòcesi de Vic al segle XII Després fou sufragània de Castellbell i ara ho és de Sant Vicenç L’estreta vall on se situa és afaiçonada per la riera del seu nom, coneguda també amb el de torrent del Rubió, que desguassa a l’esquerra del Llobregat A la part solella, que s’escau a la dreta de la riera, uns quants masos amb els seus petits conreus s’han convertit en torres d’estiueig o segona…