Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…
circ

circ de Carançà, a la vall del seu nom (Pirineu)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…
San Jorge
Golf marí
Golf de la costa meridional de l’Argentina, entre les províncies de Chubut i de Santa Cruz, situat entre el cap Dos Bahías al N i el cap Tres Puntas al S.
Juntament amb els sectors veïns és una de les conques petrolíferes més importants de l’estat
desert d’Atacama

Salar de Atacama
NovoaR (CC BY-SA 2.0)
Desert
Regió àrida de Xile, situada al llarg de la costa entre els 20 i els 30° de latitud sud, que forma part de les regions d’Antofagasta i Atacama.
El nucli es troba entre el meandre sud del riu Loa i les muntanyes que el separen de la conca fluvial Chañaral-Copiapó La façana costanera és recta i abrupta i a vegades s’aixeca a 600 o 1000 m sobre el nivell del mar, mentre que les muntanyes que la voregen s’aixequen fins als 3000 m La depressió longitudinal interna, parallela a la costa, és interrompuda per elevacions que creen nombroses conques de drenatge interior que contenen quantitats importants de sals d’evaporació entre les quals hi ha els nitrats, que donen lloc a l’única indústria de la regió Més cap a l’est es troba…
penya del Sit
Cim
Cim (1 103 m) de la serra del Sit, termenal dels municipis de Montfort (Vinalopó Mitjà) i de Petrer (Vinalopó Mitjà).
L’alineació muntanyosa, de direcció SW-NE, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles
Jablonovyj Khrebet
Serralada
Serralada situada al SE de Sibèria, Rússia, i estesa de SW a NE en una longitud de 1 000 km.
Fa la partió de les conques del Vitim i l’Amur L’altitud oscilla entre 1 400 i 1 600 m
raça brasílida
Antropologia física
Raça d’amerindis mesocefals de talla baixa, pell de color de canyella, cabells estirats, cara oval, nas dret i pòmuls sortints.
Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles
Fossa Magna
Fossa tectònica
Gran enfonsament transversal de l’illa de Honshū, limitat a l’W per una gran falla en direcció S-N que interromp l’arc muntanyós del Japó.
Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa
Cordillera Real
Serralada
Unió de les Cordilleras Central i Oriental, als Andes, al sud del Nudo de Pasto, ja dins territori de l’Equador.
És separada de la Cordillera Occidental per uns altiplans formant conques que reben el nom de les ciutats que es troben allí Constitueix el centre geogràfic del país
subestructural
Geomorfologia
Dit del relleu format per la lleu dissecció d’una capa de materials durs alliberada, pels efectes de l’erosió, de la capa menys dura que la cobria anteriorment.
Són característics de certes conques de sedimentació amb capes horitzontals o gairebé horitzontals Els cims dels relleus resultants són sovint tangents als estrats superiors de la capa dura restant