Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant
Nom que, l’any 1856, adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial
, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real 1859, d’Albacete a Cartagena 1859, de Manzanares a Còrdova 1860 i de Valladolid a Ariza 1891 absorbí les línies de Castillejo a Toledo 1858, la de Sevilla a Huelva 1877, la de Mèrida a Sevilla 1880, la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla 1875, la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz 1881, la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca 1884 i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…
,
generació Nocilla
Grup literari espanyol.
L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura pop i de…
roder | rodera
Història
Al País Valencià i, almenys, des del segle XIX, bandoler (bandolerisme).
Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget, i d’altres…
Egas
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors d’origen flamenc.
Egas Cueman , actiu durant la segona meitat del s XV, fou l’introductor de l’estil escultòric nòrdic a Castella, participà en la porta dels lleons de la catedral de Toledo i féu els sepulcres d’Alonso de Velasco i Gonzalo de Illescas al monestir de Guadalupe 1467-80 Hannequin Egas Brusselles — Toledo 1494, mestre d’obres de la catedral de Toledo 1448-70, intervingué en la construcció de la de Cuenca Enric Egas , fill d’Egas Cueman i nebot d’Hannequin, actiu de la segona meitat del s XV al primer terç del s XVI, és un dels millors arquitectes del plateresc el seu estil es palesa a San Juan de…
Marià Faura i Sans
Geologia
Paleontologia
Paleontòleg i geòleg.
Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de…
Carles de Camps i d’Olzinelles

Carles de Camps i d’Olzinelles
Història
Segon marquès de Camps.
Enginyer forestal i polític Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 Fou director general d’agricultura 1917 i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona 1891, diputat per Olot 1900-02, per Barcelona 1916 i per Igualada 1918, i senador per Girona 1903-05 i 1919-23 El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política Havia signat el Missatge a la reina regent 1898, els manifests de Solidaritat Catalana…
Lola Salvador
Literatura
Nom amb què és coneguda la novel·lista en castellà i guionista Dolors Salvador Maldonado, que sovint signa també com Salvador Maldonado.
Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979 Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime Chávarri la…
Jaume Truyols i Santonja

Jaume Truyols i Santoja
© Nacho Orejas
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont…
Carles Mas i Samora
Motociclisme
Motociclista, pilot d’enduro, motocròs i raids.
Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins en aquell moment Guanyà els…
,