Resultats de la cerca

Ja a Àfrica, els vàndals estenen el seu domini a totes les grans illes, incloent-hi Eivissa, Menorca i Mallorca

Felip V aboleix el Gran i General Consell mallorquí i el Consell General d’Eivissa i promulga el decret de la Nova Planta de l’Audiència del Regne de Mallorca, les clàusules del qual es fan extensives a Eivissa

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que…

Llicenciat en dret, cursà filosofia i lletres i fou professor d’ensenyament secundari a l’Institut d’Eivissa La seva obra, que és majoritàriament en castellà, consta, a més, de centenars d’articles sobre temes gramaticals, literaris i sociològics publicats a la premsa diària i a revistes de les Illes Balears S’inicià com a prosista a la vegada que publicà poemes a diverses revistes i els poemaris  Primer cancionero 1945,  Los islotes 1955 i El puerto antiguo 1957, aquests dos editats a Dos poemas del mar pitiuso 1983, i Viejos y nuevos poemas 1991, que recull part de la seva obra…

D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…

Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear Durant més…

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…