Resultats de la cerca

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de…

El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el…

Tractat d’Olite Joan II reconeix com a successors seus al regne de Navarra la seva filla Elionor i el seu marit Gastó de Foix

Residí probablement a la cort d’Elionor d’Aquitània És autor del Roman de Troie ~1165, el qual inicià la narrativa medieval sobre el tema de guerra de Troia

A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit jurídic,…

Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, es casà 1318 amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta Vídua 1324, es casà novament 1331 amb Lleó V, rei d’Armènia

És autor de les estàtues d’Enric III i Elionor de Castella de l’abadia de Westminster Sembla que fou el primer escultor anglès que fongué en bronze la figura de mida natural La seva obra és representativa de l’etapa idealista del gòtic anglès

S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau

Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques

Filla del rei Carles VII de França Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana Fou regent de Navarra 1479 i de Foix 1472 pel seu fill, el rei i comte Francesc I