Resultats de la cerca

Fou membre de la Penya Ciclista Nicky’s 1952-54, i aconseguí una segona posició al Gran Premi de Catalunya El 1955 es professionalitzà i formà part de l’equip Ignis 1955, Mobylette 1956, Licor 43 1957 i 1959, Penya Solera 1958 i Ferrys 1960-62 Destacat corredor gregari, aconseguí la segona posició de la Volta a Llevant 1958 i la tercera del Trofeu Jaumandreu Participà en la Volta a Catalunya i en la Vuelta a Espanya L’any 1962 es retirà Des del 1969 la Unió Ciclista Sabadell organitza anualment el Trofeu Joan Escolà, el qual han guanyat ciclistes com Melcior Mauri, Àngel Edo, Isaac Gálvez o…

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho Xavier Tondo…

S’especialitzà en medicina de l’esport 1990 És metge del Departament de Fisiologia i Valoració Funcional del CAR de Sant Cugat des del setembre del 1987 i també collabora en el Departament de Fisiologia de l’Hospital de Terrassa 1992 Des del 1990 és metge collaborador de la Federació Catalana de Ciclisme Ha estat metge d’esportistes de primer nivell com els pilots Carles Checa, Daniel Coma i Nani Roma o els ciclistes Sergi Escobar i Joaquim Rodríguez És membre de l’American College of Sports Medicine des del 1989, de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de la Federació…

Competí per l’Esport Ciclista Vilafranca, el Club Ciclista Cornellà, l’Associació Ciclista El Prat, la Unió Ciclista Vic i el Club Ciclista Tarragona Fou campió d’Espanya en persecució per equips 1978, 1979 i subcampió del quilòmetre individual 1979, 1980 El 1986 entrà al Centre de Tecnificació de Barcelona encarregant-se del ciclisme de base Entre el 1998 i el 2001 treballà com a tècnic de la Fede-ració Catalana de Ciclisme al velòdrom de Barcelona i fou seleccionador català Dirigí la selecció espanyola de ciclisme en pista 2001-05 que assolí quatre medalles en els Jocs d’Atenes 2004 i el…

Entre els anys 2005 i 2009 incorporà les modalitats de bicicleta tot terreny i carretera i donà origen a diferents equips de competició La secció de BTT fou gestionada per Francesc Zurita i tingué especialistes com Carlos Coloma i Marga Fullana, juntament amb diverses promeses catalanes El 2007 es creà l’equip de carretera sota la direcció de Domènec Carbonell i Melcior Mauri, que reuniren nou ciclistes menors de 23 anys El 2008 creà l’ECP Continental Pro, que arribà a ser el millor equip de la Copa d’Espanya de l’Avenir, en la qual Eduard Prades assolí el segon lloc El 2009 duplicà les seves…

Vida Historietista i caricaturista, estudià a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Fou un dels fundadors de la Secció de Cinema Amateur del CEC Com a cineasta amateur feu cintes d’imatge real i de dibuixos, i amb Josep Escobar realitzà el primer dibuix animat amateur català, Assaig de dibuixos animats 1934 També feu els curts de ficció Noticiari breu 1933-34, Despertar de la càmera , L’auca del senyor Canons 1934, Ep Jo també vull ésser un fugitiu 1935, Enhorabuena 1943 i La gran ironía 1945 Amb Salvador Baldé realitzà les cintes d’imatge real i animació Blancanieves y el…

Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del…

Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava s’installà a…

Vida i obra Documentat a Barcelona des del 1548 Estigué en relació amb professors de l’Estudi General de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense 1568 i edicions de PM Coma en què inclogué textos poètics propis, del cardenal Cervantes, del bisbe Jubí i de P de Burgos, entre d’altres Contribuí així mateix a les edicions lullianes amb l’ Artificium siue Ars Breuis 1565 i, potser, l’ Art de confessar 1567, edicions preparades per JL Vileta Entre les…