Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat coral
Agrupación Artístico-Literaria Cervantes - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Associació creada el 1948 per promoure la vida cultural del Prat de Llobregat.
El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i sense so Els…
palmist
Botànica
Nom donat a diverses palmeres de l’Amèrica meridional el brot de les quals és comestible, especialment l’espècie Euterpe edulis
.
La recollecció del brot comporta la mort del vegetal
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…
,
Venceslau Ayguals d’Izco

Venceslau Ayguals d’Izco
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, prosista didàctic i dramaturg.
Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…
,
Eduard Vidal i de Valenciano
Eduard Vidal i de Valenciano
© Fototeca.cat
Teatre
Autor teatral.
Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…
,
Catalunya Nova
Agrupació coral fundada a Barcelona per Enric Morera, el 1895, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats.
El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02
Juli Pascual i Solé

Juli Pascual i Solé
© Arx. Família Pascual
Pintura
Música
Teatre
Pintor, escenògraf i músic.
Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…
Manuel Borguñó i Pla
Música
Compositor, director, pedagog i musicòleg català.
Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de…
música de Copenhaguen
Música
Música desenvolupada a Copenhaguen (Dinamarca).
Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…