Resultats de la cerca

Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella 1273 Perdonat pel rei 1274, fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària Fou ambaixador d’Alfons II a les converses de pau de Brinhòlas 1291

El 1190 la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà autoritzà Bernat d’Eramont i la seva muller a construir un castell a la vila de Pobellà Ja al final del segle XV, el castell passà a mans del cavaller Agustí de Planissoler per cessió de Joan Ramon Folc de Cardona

Bisbe de Sogorb 1692-1707 Durant la guerra de Successió, el rei arxiduc Carles III, en arribar a València 1706, li demanà expressament que intervingués en la cerimònia litúrgica del jurament dels furs, per absència de l’arquebisbe Antoni Folc de Cardona A Sogorb, acollí molts fugitius de la persecució borbònica

Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis

Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya

Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell

Fill del vescomte Guadall II Succeí en el vescomtat el seu germà Ermemir II, mort sense successió Es casà amb Eugúncia de Lluçà, que li sobrevisqué fins el 1062 Féu acabar el monestir de Sant Pere de Casserres, iniciat per Ermetruit, la seva sogra Els seus fills Bermon I, Eribau I i Folc I el succeïren consecutivament en el vescomtat d’Osona, dit després de Cardona

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli