Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a lagaleria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912…
aquarel·la
Aquarel·la de Marià Fortuny i Marsal Il Contino , realitzada a Roma l’any 1861
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.
El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…
Manuel Arnús i de Ferrer

Manuel Arnús i Fortuny
© Fototeca.cat
Metge, germà d’Evarist.
Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853
Companyia Elèctrica Dharma

Companyia Elèctrica Dharma
© J.M.Morales/Arxiu Elèctrica Dharma
Música
Grup instrumental de rock format el 1974 per Esteve Fortuny (guitarra) i els seus germans Joan (saxo soprano) i Josep (bateria), Carles Vidal (baix) i Jordi Soley (teclats), que el 1983 fou substituït per Lluís Fortuny.
El 1989 s’hi incorporà Maria Fortuny teclats com a membre estable Inscrit en el corrent jazz-rock , incorpora en el seu estil molts elements la tradició musical catalana i mediterrània La seva discografia comprèn Diumenge 1975, L’Oucomballa 1976, a partir de la collaboració en un espectacle de Comediants, Tramuntana 1977, L’àngel de la dansa 1978, Ordinàries Aventures 1979, L’Atlàntida 1981, Catalluna 1983, Força Dharma 1985, No volem ser 1986, Homenatge a Esteve Fortuny 1987, dedicat al membre del grup mort l’any anterior, Fibres del cor 1989, Tifa Head 1991, Que no…
,
Aventuras de Taxi Key
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 70 min., dirigida per Albert Gasset i Nicolau, Arturo Buendía, Joan Fortuny i Mariné.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr Marshal "La…
Lax’n’Busto

Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Música
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).
El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t 2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna 2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic ,…
batalla de Tetuan

La batalla de Tetuan, de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Història
Militar
Combat disputat prop de Tetuan el 4 de febrer de 1860 entre l’exèrcit expedicionari espanyol, comandat pel general Leopoldo O’Donnell, i les tropes marroquines, durant la guerra d’Àfrica
.
La victòria espanyola, a la qual contribuí el general Joan Prim i els seus voluntaris catalans, permeté l’ocupació de la ciutat
El col·leccionista d’estampes

El col·leccionista d’estampes
Pintura
Quadre de Marià Fortuny.
Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les millors mostres…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
Bibliografia sobre la pintura del segle XIX
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres,…