Resultats de la cerca

Després de participar com a metge en totes les campanyes napoleòniques, fou professor a Val-de-Grâce i escriví importants tractats de cirurgia militar

Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901

Formà parella, successivament, amb els augusts Rhum, Filippo Cairoli, Porto, Polo Andreu i Achille Zavatta

Participà en l’expedició del capità Nicholas Baudin a Nova Holanda l’actual Austràlia i recorregué les illes de l’oceà Índic Exiliat de França per quatre anys, publicà una Géographie de la péninsule ibérique 1818 El 1829 fou encarregat de la direcció de l’expedició científica francesa a Morea, i el 1839 participà en una expedició a Algèria

Professor de prehistòria a la facultat de ciències de Bordeus i director d’Antiquités Préhistoriques de la circumscripció bordelesa Estudià les tècniques de talla, la tipologia i la filiació exactes de les indústries del Paleolític inferior i mitjà Excavà a la Micoque, Laugerie Haute i Pech de l’Azè D’entre les seves obres, cal destacar Limons quaternaires du bassin de la Seine 1953, Typologie du Paléolithique ancien et moyen 1961 i Le Paléolithique dans le monde 1968 Escriví obres de ciència-ficció sota el pseudònim de Francis Carsac

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…

Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G Apollinaire, L Aragon…

Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter literari i…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…