Resultats de la cerca

Reunió de Girona Es decideix continuar la construcció de la seu amb tres naus

Al concili de Girona assisteixen set bisbes, però sense menció de les seves seus d’origen

Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà,…

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil

El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Girona, de Figueres i d’Olot Comprenia el territori que aproximadament tingué la província el 1833 excepte la vall de Ribes, la Baixa Cerdanya i la part d’Osona a l’esquerra del Ter, que en romangueren excloses Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812

La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins al febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment, fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari Fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip, i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per…

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb…

Situació Piscina octogonal que centra la sala principal dels banys, sobre la qual s’aixeca una petita llanterna amb cúpula que emergeix a l’exterior F Tur L’edifici dels banys de Girona o Banys Àrabs és situat dins el nucli urbà de la ciutat de Girona, fora del primer perímetre emmurallat i prop del portal de Sobreportes, al carrer de Ferran el Catòlic Mapa L39-13334 Situació 31DTG858488 JAA Història Situats al començament del modern Passeig Arqueològic, l’edifici dels banys fou mencionat per primera vegada l’any 1194 El rei Alfons II d’Aragó concedí aleshores a l’…

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la…