Resultats de la cerca

Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880

A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i treballà per als…

Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola

És autor de Prolegomena ad Homerum 1795, on intentava de provar que la Ilíada i l' Odissea havien estat compostes amb fragments èpics d’èpoques diferents, i de Darstellung der Altertumswissenschaft nach Begriff, Umfang, Zweck und Wert ‘Presentació de la ciència de l’antiguitat com a concepte, abast, objectiu i valor’, 1807, manifest de la nova filologia clàssica, dedicada a Goethe

Pastor evangèlic, fou amic de Herder i de Goethe La seva obra principal és Physiognomische Fragmente zur Beförderung der Menschenkenntnis und Menschenliebe ‘Fragments fisiognomònics per a un increment del coneixement i de l’amor humans’, 1775-78, on la ciència fisiognomònica, de renom en aquell temps, trobà un exponent destacat Els seus himnes patriòtics Schweizerlieder 1767 es feren molt populars

Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65

A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer

Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

Residí a Rússia i a Alemanya i ocupà càrrecs diplomàtics Amb Wilhelm Iffland, fou l’autor de moda dins un gènere basat en el melodrama francès d’intriga, que traduí i adaptà Goethe dirigí algunes de les seves peces a Weimar Cal esmentar-ne la tragèdia Menschenhass und Reue ‘Misantropia i penediment’, 1789 i sobretot la comèdia Die deutschen Kleinstädter ‘Els habitants de les petites ciutats alemanyes’, 1803