Resultats de la cerca

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de rata gris…

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La…

Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador…

L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on…

A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga   M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les plomes de les…

Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells…

Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…

És inestable respecte a l’antimoni gris

Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…