El peu de rata gris (Clavulina cinerea) té un aspecte semblant als peus de rata vers (ramariàcies), però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats. És un comestible poc apreciat.
Manuel Tabarés / SCM.
Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades (amb prominències agudes i nombroses), ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats. Comprèn espècies terrícoles, no comestibles. El peu de rata gris (C. cinerea), de 3 a 10 cm d’alt, té un peu curt, blanquinós o gris pàl·lid, que es divideix en branques desiguals, grises, cobertes d’una pruïna cendrosa, rugoses, d’extrems més o menys aguts i denticulats. Apareix en boscos de planifolis. C. rugosa forma carpòfors (4-18 cm) simples o dividits en algunes branques curtes i denses més o menys claviformes, irregularment tuberculades, a vegades cerebriformes, de color blanc de cera. Apareix en prats i camins forestals. C. cristata (2-6 cm) s’assembla a l’anterior, però té les branques isolades o reunides en feixos, claviformes o aplanades, de color blanc, crem o ocraci, molt dividides a l’àpex i rematades per petites agulletes. Creix tant en boscos de coníferes com de caducifolis.