Resultats de la cerca

Pel setembre del 879 presidí un judici al Ripollès De la seva actuació repobladora restà probablement el nom dels vilars de Francó a la vall de Sant Joan i a la de Vallfogona

Escenes bíbliques de la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, sXII ECSA / MA “Els ancians expliquen que temps ha hi hagué un cavaller anomenat Guifré, originari del poble de Rià, situat al territori de Conflent, a les ribes de la Tet, prop del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquest cavaller que excellia en riqueses, armes i consells rebé el comtat de Barcelona de mans del rei dels francs per raó de la seva probitat Un dia va arribar-se a Narbona amb el seu fill Guifré, sobrenomenat el Pelós, per tal d’entrevistar-se amb els enviats del rei Durant una baralla, matà, amb la seva…

Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós Guifré I de Barcelona i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa

Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I, i fou marmessor de Guifré II a la mort d’aquest 911 Sembla que fou el primer vescomte d’Osona

Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’…

Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred ,…

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…

Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023

D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II