Resultats de la cerca

Fou president del Club de Golf Terramar 1931-44 La Federació Espanyola de Golf li atorgà la medalla al mèrit en golf 1968 L’Associació Espanyola de Sèniors de Golf li dedicà un torneig amb el seu nom

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del Museu del…

Fill de Joan Marià Picornell i Gomila A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la Universitat de Salamanca El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal El 1808 dirigí un cert temps el Diario de Mallorca Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare

Es formà a l’escolania de la seu de Barcelona, i fou deixeble de Mateu Ferrer Amic de RCarnicer i de RVilanova, el 1824 fou mestre de capella de la seu de Tortosa, càrrec que ocupà, llevat d’un breu exili, fins a la mort Deixà música religiosa, d’una notable qualitat Fou mestre de Felip Pedrell

De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina

D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica Mort d’Alfons XII , 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona Sense absolució , 1893 Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid Autoretrat , Museu de Belles Arts de València, on reeixiren el seus elegants retrats femenins

Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat…

Estudià arts a la Universitat de València es traslladà a la cort amb el seu germà Gregori, i el seguí després, quan es retirà a Oliva, i n'esdevingué el millor ajudant D’aquesta època és el seu escrit sobre la divisió dels bisbats atribuïda, falsament, a Vamba, el qual escrit facilità a Enrique Flórez i fou utilitzat per aquest a l' España sagrada Fou proposat per canonge de la catedral de València, i amb aquest motiu edità Illici, hoy la villa de Elche 1771 i traduí el Catecismo 1771 del jansenitzant FFitzJames, bisbe de Soissons Fins el 1773 no aconseguí l’ardiaconat de Culla, del bisbat…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…

Jugador en la posició de pivot, començà a jugar en les categories inferiors del Real Madrid, però destacà sobretot durant les set temporades 1988-1996 que jugà a l’Estudiantes de Madrid Posteriorment tornà al Real Madrid i jugà també a l’Unicaja i el CB Cáceres fins que es retirà 2002 Fou 128 cops internacional amb la selecció espanyola de bàsquet Al seu palmarès figura una lliga ACB amb el Real Madrid 1984, una Copa del Rei amb l’Estudiantes 1992, una Eurocopa amb el Real Madrid 1997 i una Copa Korac amb Unicaja 2000 La temporada 2005-2006 entrenà alguns mesos l’Estudiantes, i posteriorment…