Resultats de la cerca

Mestre durant la República, estudià pedagogia i filosofia a Madrid, Berlín i Múnic Fou comissari del partit comunista espanyol durant la guerra civil, i s’exilià a l’URSS el 1939 Exercí de mestre en una colònia de nens espanyols refugiats Tancada la colònia, es dedicà a l’ensenyament del castellà, es llicencià en folologia romànica a la Universitat de Moscou i hi treballà com a professor i cap de departament El 1957 tornà, amb la seva filla, a Espanya El 1958 s’installà a Barcelona Aquesta etapa de la seva vida la dedicà a la traducció de literatura russa i a la seva difusió, havent de…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a la diòcesi…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…

Membre del Club Tennis Barcino, el 1999 guanyà l’Orange Bowl Fou subcampiona d’Espanya de dobles amb C Martínez Granados 2006, campiona 2007, fent parella amb Núria Llagostera i subcampiona d’Espanya individual 2007 En individuals, ha guanyat cinc torneigs de la WTA, quatre en la categoria international Bogotà i Bastad 2009 i Bad Gastein i Seül 2011, i un en la Premier Roma 2010 Fent parella principalment amb Anabel Medina i Núria Llagostera, ha aconseguit quinze títols de dobles, quatre dels quals en categoria Premium Toronto i New Haven 2009 i Dubai 2010, 2011, i…

Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro

A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine

A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868  com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la…