Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
cecina

Cecina
Gastronomia
Carn salada i assecada, generalment de boví, i també de cabra, cavall, conill o llebre.
Producte propi de les províncies de Lleó, Zamora i Palència, on està regulat per una denominació d’origen També és un embotit típic de Mèxic, amb la diferència que la carn tallada és assecada al sol amb sal i llimona
mató de monja
Alimentació
Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
Hom cou el conjunt remenant-lo fins a punt d’ebullició, el treu del foc i l’aboca en motlles de terrissa, on es refreda Pot ésser aromatitzat amb canyella o llimona Hom atribueix aquesta recepta a una monja del monestir de Pedralbes
ponx

Ponx
Roberto Ornelas Orozco (CC BY-ND 2.0)
Alimentació
Beguda calenta feta amb aigua, te, rom, llimona i sucre.
N’hi ha variants que hom beu fredes
broida
Botànica
Planta subarbustiva perenne, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, amb lacínies filiformes, tiges molt ramificades de 60 a 120 cm, i un gran nombre de petits capítols pènduls, agrupats en raïm.
Tota la planta desprèn una olor de llimona D’origen europeu imprecís, és desconeguda actualment en estat silvestre i ha estat estesa per l’home, des de temps antic, com a planta de jardí, a la regió mediterrània Ha estat emprada com a vermífuga, en medicina popular
Roger-Guy Werner
Botànica
Liquenòleg.
Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona
Jordi Pagans i Montsalvatge
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge
pellofa
A Menorca, beguda preparada amb gin menorquí i pell de llimona.
Margarida Sans i Jordi
Escultura
Escultora.
Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
trögerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat d’urani, (UO2)3 (AsO4)2 ·12 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya