Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Jordi Bringué i Turón
Cinematografia
Cineasta amateur i secretari de rodatge.
Vida De formació autodidàctica, el 1946 establí contactes amb autors vinculats al CEC i el 1949 organitzà la primera projecció de cintes amateurs al Prat de Llobregat, que aconseguiren interessar un grup de joves de la població Sota el seu impuls, el mateix any es constituí la Secció de Cinema Amateur dins de l’entitat cultural Agrupación Artístico-literaria Cervantes El 1952 estrenà el seu primer documental, Prat documental , tot i que amb anterioritat ja havia rodat algunes imatges amb voluntat de reportatge, de les quals només es conserva Primer Festival Aéreo Internacional de Sabadell…
comtat de Plasència
Història
Títol concedit el 1611 a Pedro de Lanuza-Perellós y Ximénez de Urrea, vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Plasencia del Monte.
La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Unió Tipogràfica Balear
Societat que reuní els obrers tipògrafs de Mallorca, fundada el 1897 a Palma.
Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881 Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni MAlsina Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears
Peraustrínia 2004
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1989, Animació, 78 min., dirigida per Àngel Garcia i Vidal.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Peraustrínia Fermí Marimón, el Prat de Llobregat GUIÓ Joan Marimón literari, ÀGarcia, JJorna i JLRuiz Solís tècnic i gràfic storyboard FOTOGRAFIA José Jorna cap de fons Agfacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Neus Gorriz MÚSICA Anthony Pilley, Jordi Fàbregas arranjaments ANIMACIÓ Josep Lluís Torres, NGorriz, Albert Garcia Vila, BPedrosa, JAPérez Mascaró, Jaime Monteagudo Da Silva, Mariano Rueda, FOrdoñez, Peter EDelgado, Àngel Garcia Sanmartí i Valentí Domènech INTERPRETACIÓ Ferran Casanovas, José Linuesa, Blanca Pàmpols, Antoni Alemany, Manuel…
comtat d’Albatera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albatera.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull L’any 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
Onofre Pratdesaba
Filosofia
Cristianisme
Neohumanista, jesuïta des del 1748.
Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Partit independentista inscrit al juny de 1992 amb seu a Fondarella (Lleida) per exmilitants d’Estat Català.
Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra
baronia de Nàquera
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el lloc homònim (Camp de Túria), que fou comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide
Pere Rubí i de Sabater
Història
Militar
Militar.
Fill i hereu de Ramon de Rubí i de Marimon Conseller del rei, mestre racional i lloctinent del batlle general de Catalunya, destacà en l’expedició militar al Rosselló 1673, durant la guerra contra França El 1675 defensà Girona, assetjada pels francesos Durant la guerra de la lliga d’Augsburg defensà Roses contra la nova invasió francesa ferit, hagué de cedir el comandament de la plaça, que capitulà