Resultats de la cerca

Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana

Situat al vessant nord de la serra del Cadí, sota el pas dels Gosolans, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 2020 m d’altitud Es tracta d’un edifici construït per ICONA propietat del municipi de Montellà i Martinet que fou cedit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1976 amb motiu del centenari de l’excursionisme català i s’inaugurà el 24 d’octubre d’aquell mateix any El seu emplaçament és proper a les restes del refugi Cèsar August Torras que fou propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC Té una capacitat de trenta-dues places És punt de pas de la…

Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet

Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de …

Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957

Neix al vessant septentrional del Cadí, sota el puig de la Canal del Cristall Després de deixar el terme del Querforadat, i fins a la confluència amb el seu collector, és termenal entre els municipis del Pont de Bar Alt Urgell i Martinet Baixa Cerdanya

Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet

Professor de llengua i literatura ídix  a la Universitat de Columbia i director de l’Atles Cultural i Lingüístic de la cultura asquenazita És autor d’un dels tractats més influents sobre sociolingüística Languages in Contact Findings and Problems , 1953 i d’estudis importants sobre semàntica Explorations in Semantic Theory , 1966 Fou editor, amb A Martinet, de la revista lingüística Word