Resultats de la cerca

Juntament amb Narcís Feliu de la Penya fou membre de la Junta Econòmica de Barcelona 1692 El 1694, fou conseller tercer de Barcelona S'oposà 1700 al nomenament del comte de Corzana com a lloctinent de Catalunya i, el 1705, es passà al bàndol austriacista Assistí a la junta de braços de Barcelona, el 1713

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com a bisbe de…

Debutà el 1936 en el film de Rosario Pi, Molinos de viento Interpretà després dues pellícules a l’Estat francès i el 1939 s’installà definitivament a Itàlia, on des del 1945 alternà els escenaris amb la pantalla Interpretà sempre papers humans i de palesa sensibilitat Unida sentimentalment des del 1941, i posteriorment casada, amb Vittorio de Sica , protagonitzà els films dirigits per ell, Un garibaldino al convento 1941, La porta del cielo 1946 i Cuore 1948, codirigida amb Duilio Coletti, i hi formà també sovint parella en diverses cintes, entre d’altres, en algunes de Carlo Ludovico…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

Milità en el moviment catalanista i pertangué a la primera època d’Estat Català Després fou més aviat un nacionalista independent, afí a Nosaltres Sols Publicà Crònica descriptiva d’Alguer 1957 i Estampes de Sardenya 1960

De tendència republicana, fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1868, director de La Discusión de Madrid i diputat a Corts 1873 Collaborà en molts diaris i revistes locals la revista del Centre de Lectura de Reus, El Porvenir , La Redención del Pueblo i Las Circunstancias , nacionals El Debate , El Eco de Euterpe , El Metrónomo i fou corresponsal a Madrid de La Renaixença durant més de dues dècades i estatals La Democracia i La Discusión , El Pueblo Español , Revista Contemporánea , El Globo i La Ilustración de Madrid A més, fou corresponsal de diverses publicacions llatinoamericanes…

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en vers Flors d’…

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi Amadeu Oller…

El 1925 s’establí a Tolosa de Llenguadoc amb la mare i els germans La seva mare, la revolucionària comunista Caritat del Río , l’influí de manera decisiva en les seves conviccions polítiques El 1929 tornà a Barcelona, on treballà com a maître  a l’Hotel Ritz Militant de les Joventuts Comunistes, fou empresonat per aquest motiu a València, on li van prendre les empremtes dactilars, que posteriorment revelarien la veritable identitat de Mercader El 1932 o 1933 ingressà voluntari a l’exèrcit republicà, i lluità al front de Bujaraloz durant la Guerra Civil Espanyola Formà el batalló…