Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Constança de Sicília
Història
Filla de Pere II de Sicília, exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I, rei de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra
Zdeněk Fibich
Música
Compositor txec.
Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra
Blanca de Sicília
Història
Infanta de la branca catalana regnant a Sicília.
Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor
Colantonio
Pintura
Pintor italià, actiu a Nàpols del 1440 al 1465.
Treballà a la cort d’Alfons V d’Aragó, on convergien les influències dels primitius flamencs i de l’escola provençal-borgonyona Fou influït també pel mestre valencià Jacomart Són obres seves el políptic de sant Vicent Ferrer església de San Pietro, Nàpols, Sant Jeroni i el lleó museu de Capodimonte, Nàpols i Crucifixió collecció Henschel, Nova York Fou mestre d’Antonello da Messina
Giovanni Angelo Montorsoli
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Imità Miquel Àngel, amb qui treballà, a Florència, a la Sagrestia Nuova de l’església de San Lorenzo El 1531 entrà a l’orde dels servites Anà a Nàpols i a Gènova, on féu l' Estàtua d’Andrea Doria per al Palazzo Ducale, i a Messina, on construí diferents fonts públiques, com la Font de Neptú , i urbanitzà i decorà la Piazza del Duomo
campanya de Sicília
Militar
Conjunt d’operacions militars de la Segona Guerra Mundial mitjançant el qual els aliats ocuparen l’illa (10 de juliol — 17 d’agost de 1943).
Després d’un intens bombardeig i de conquerir tres illes properes, els atacants —forces anglo-nord-americanes comandades pels generals Eisenhower i Alexander— desembarcaren al sud i sud-est de Sicília Els defensors, inferiors en nombre i equip, eren 220 000 soldats italians, que oferiren poca resistència, i 70 000 alemanys, que resistiren fortament prop de l’Etna La campanya acabà amb l’ocupació de Messina
Pitàgores
Escultura
Escultor grec.
A Reggio, on visqué, tingué com a mestre Clearc Autor d’una sèrie d’estàtues atlètiques d’Astil de Crotona, Eutim de Locres, Protolau de Mantinea, Leontisc de Messina i d’altres vencedors en els jocs olímpics, de les quals hom posseeix les bases firmades Bé que no ha estat possible d’identificar cap de les seves obres, cal pensar que conreà l’estil sever peloponesi
Alexandre d’Afrodísia
Filosofia
Filòsof grec, deixeble d’Hermini i d’Arsitocles de Messina.
Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual
Giambattista Cima
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana, dit Cima da Conegliano
.
Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548