Resultats de la cerca

Exercí a Extremadura 1735-55 i, com a metge reial, a Madrid Entre els seus escrits destaca Nuevas utilidades de la quina Madrid, 1763, on estudià i defensà aquest medicament en el tractament de les febres

Estudià a la Universitat d’Alcalá, de la qual fou catedràtic 1543 Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la Universitat de Sevilla 1569 Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas 1569

Conseller de Lluís XV de França i metge de l’exèrcit francès que conquerí Menorca el 1756 És autor de Réflexions générales sur l’Isle Minorque París 1764, que conté, a més d’una descripció geogràfica, una sèrie de consideracions sanitàries

Seguidor de Josep Masdevall, emprà els seus mètodes per a combatre epidèmies S'establí a Cartagena, on treballà al jardí botànic i on fou metge de l’hospital militar El 1784 publicà una Relación de las epidemias que han afligido a Cartagena

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia

Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau  1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera…

Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del…

Fou director del centre de medicina esportiva de Berlín i membre dels serveis mèdics dels Jocs Olímpics de Berlín 1972 Fou director dels serveis mèdics del Futbol Club Barcelona 1972-93 També fou metge de la Federació Espanyola de Tennis i de l’equip de la Copa Davis

Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric