Resultats de la cerca

Depurat durant la dictadura franquista, fou empresonat 1939-41 i, posteriorment, desterrat És autor d’unes Narracions històriques de la vila de Montblanc , text mecanografiat de 730 pàgines, del qual existeix una còpia a l’Arxiu Comarcal de Montblanc i que fou utilitzat per Andreu Mayayo en el llibre La Conca de Barberà 1890-1939 De la crisi agrària a la guerra civil 1986

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1893 i en dret 1899 Home d’una gran acció social, fundà a Montblanc l’Associació Catalanista, la Cambra Agrària i els setmanaris La Conca de Barberà i L’Escut Realitzà collaboracions històriques a la premsa local de Montblanc i Tarragona Publicà el treball Origen del santuari y monestir de la Mare de Déu de la Serra Tradició montblanquina 1899 El seu fons personal es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Lectures BOFARULL I CENDRA, J “En Joan Poblet i Teixidó”, Boletín Arqueológico , 21, Tarragona 1918, p 64-67

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…

Establert a Palma, Mallorca 1810, treballà amb l’escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana Tornà a Montblanc el 1814, i treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc Sobresurten els seus crucifixos com el de Santa Maria de Montblanc La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics

Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República Fou elegit diputat per Tarragona de l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 per al parlament català, del qual fou secretari el 1938 Després d’un llarg exili a Mèxic, tornà a Montblanc cap al 1977

Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa 1944, fou membre fundador del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i n’ocupà la secretaria Ha centrat les seves investigacions principalment en la seva vila natal i, en menor mesura, en el monestir de Poblet Els seus articles han aparegut en publicacions locals de difusió reduïda Hoja Parroquial/Full Parroquial , Circular Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca , Aplec de Treballs i Espitllera Entre les seves obres destaquen el treball “Un document de Poblet i la introducció del dret romà a Catalunya”,…

El 1345, per encàrrec de Ramon Punyera, féu una imatge de Sant Andreu , de pedra, per a l’església de la Selva del Camp, on es conserva, bé que fou molt malmesa el 1936 Hom ha relacionat l’estil d’aquesta obra amb el del bell retaule dedicat a Sant Bernabé i sant Bernat de l’església de Santa Maria de Montblanc

Entre el 1894 i el 1906 escriví, en cinc volums, la Història de la Ilustre y real vila ducal de Montblanch , inèdita, els manuscrits de la qual es troben repartits entre el Museu Arxiu de Montblanc i l’Arxiu de la Corona d’Aragó Tot i la manca de rigor històric, l’obra és interessant per la descripció que l’autor fa del folklore, costums i esdeveniments diversos, a més de les làmines que illustren el text El 1895 realitzà una sèrie de conferències al Centre Excursionista de Catalunya sobre els orígens de Montblanc, aparegudes el 1903 en la revista local La Conca de…

Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la postguerra Entre el 1945 i el 1948 residí a París i posteriorment realitzà la decoració mural de diverses capelles Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals També realitzà illustracions per a llibres