Resultats de la cerca
Es mostren 1651 resultats
Nicolau Damascè
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof.
Home de confiança d’Herodes el Gran, a la mort d’aquest es traslladà a Roma Acollit per August, escriví una Història Universal en 144 llibres, obra important com a testimoniatge de les innombrables fonts que utilitzà i particularment interessant en la part que tracta d’Herodes També escriví una Autobiografia , una Vida d’August i les Mirabilia , obres de ciència i de filosofia d’inspiració aristotèlica
Nicolau Valentí
Música
Compositor, conegut amb el nom d’Aulita.
Compongué la música per a l’intermedi L’ortolanella astuta , estrenat l’any 1758 en el Teatro Real del Buen Retiro de Madrid
Nicolau Peres
Literatura
Política
Cristianisme
Escriptor polític.
Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
,
Nicolau Espinosa
Literatura
Poeta en castellà i traductor.
Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats…
,
Nicolau Cabàsiles
Religions orientals
Teòleg bizantí.
Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia , obres escrites…
Pere Nicolau
Pintura
Pintor.
Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…
Sant Nicolau
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Ordis (Alt Empordà), al S del terme, a la dreta de la riera d’Àlguema.
Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…
,
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes,…