Resultats de la cerca

Fou secretari d’Hugues Salel i de Jean d’Avanson, conseller del rei Tingué relacions amb la poetessa Louise Labé Les seves obres són d’un lirisme elegant, bé que potser una mica amanerat Les amours 1553, de caire petrarquesc Les Odes 1559 imiten l’estil pindàric de Ronsard

Perfeccionà el primer detector d’ones hertzianes, inventat pel francès Branly, la qual cosa facilità les descobertes, decisives, de Marconi Hom el considera, per això, un dels precursors de la telegrafia sense fils

Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…

Estudià musicologia a les universitats de Cornell 1917-19, 1926-27 i Berlín 1927-28, centre aquest darrer on fou alumne de J Wolf, F Blume, C Sachs i A Schering A partir del 1928 fou membre de la direcció a la Biblioteca del Congrés, i en 1934-37, cap de la secció de música d’aquesta mateixa institució Impartí classes a la Universitat Catòlica d’Amèrica a Washington 1934-37 i a la Universitat de Princeton 1937-66 Fou membre fundador, editor 1948 i president 1959-60 de la Societat Nord-americana de Musicologia, i membre del consell editorial des del 1958 i director 1961-71 de Monumenta Musicae…

Especialitzat en sabre, competí per l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i la Sala d’Armes Montjuïc SAM És àrbitre internacional categoria B d’espasa i de sabre Formà part de la junta directiva de la SAM i de la Federació Catalana d’Esgrima FCE Investigador de la història de l’esgrima catalana, ha estat considerat l’historiador oficial de la FCE

Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932

Competí pel Futbol Club Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 100 m 1927, 1929 i de 200 m llisos 1925, 1927, 1929 Amb la selecció catalana, establí el rècord d’Espanya de 4 × 100 m 1930 i el de Catalunya de 4 × 400 m 1931