Resultats de la cerca
Es mostren 6322 resultats
vara d’or
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors oblongues, dentades i curtament peciolades, i fulles superiors lanceolades, enteres i sèssils, de capítols grocs, petits i nombrosos, reunits en tirsos fullosos, i de fruits en aqueni, pelosos.
Es fa en boscs, matolls, prats i roquissars, a les terres no gaire àrides d’Europa Té virtuts diürètiques i astringents
tirador d’or
Història
Oficis manuals
Persona que fa fils de metalls preciosos fent-los passar per un sèrie de fileres de secció decreixent.
Antigament constituïen un gremi poc nombrós, però els seus mestres gaudien d’una certa importància econòmica, malgrat llur paper auxiliar de la producció tèxtil
segle d’or
Època de prosperitat i de gran esplendor cultural.
missa d’or
Cristianisme
Missa que celebra el sacerdot per a commemorar el cinquantè aniversari de la seva primera missa.
vedell d’or
Bíblia
Ídol en forma de vedell que, a petició dels israelites, féu fondre Aaró, per a retre-li culte al desert del Sinaí.
L’episodi és, possiblement, l’etiologia del culte del vedell, propi dels cananeus, que Jeroboam devia oficialitzar als santuaris de Dan i de Betel
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
regla d’or
Filosofia
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que hom vol per a si mateix.
Considerada com l’expressió més típica i concreta de l’amor al proïsme, hom la troba en moltes religions i cultures, formulada de diverses maneres El refranyer català la recull en la seva forma negativa “El que no vols o vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que…