Resultats de la cerca

Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…

A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’havien acabat ja…

A Guebellí Petit hi ha una important surgència vauclusiana ses Fonts Ufanes Hi ha 211 ha de pinedes, 105 ha d’alzinars i 690 ha de garriga Els conreus ocupen unes 1700 ha 52% del terme, de les quals només unes 140 són de regadiu els més importants són els cereals, ametllers, garrofers i figueres al pla, i oliveres a la part de muntanya Hi ha ramaderia, principalment bestiar oví i porcí La població tendeix a disminuir per emigració als centres turístics i industrials pròxims Inca, Pollença i Alcúdia La vila 2103 h agl 66 h diss 1991 campanaters o campanatencs 134 m alt és emplaçada dalt d’un…

Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…

Situació i presentació El petit municipi de les Cabanyes, de 1,1 km 2 és situat a la plana, a la zona central de la comarca Limita al N i a l’W amb Vilobí del Penedès, a l’E amb la Granada, al S amb Vilafranca del Penedès i al SW amb Pacs del Penedès El poblament, per raó de la petitesa del terme, és concentrat Hom pot accedir-hi per la carretera local de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca El terme és drenat pel torrent de la Torreta, tributari del torrent de la Rovira i de la riera de Ribes La població i l’economia La…

Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’…

Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel…

Vida i obra Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta…

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…