Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Teodolinda

Theodolinda , reina dels longobards, es casa amb Agilulf, duc de Torí, en un fresc de la catedral de Monza realitzat per Zavattari (1444)
DP
Història
Reina dels longobards, filla de Garibald, duc de Baviera, i catòlica, es casà a Verona (589) amb Autari, rei dels longobards, que era arià.
Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627
Autari
Història
Rei dels longobards (584-590).
Consolidà l’estat longobard a Itàlia Es casà 589 amb la catòlica Teodolinda, filla del duc de Baviera, però prohibí 590 als seus súbdits de rebre el baptisme catòlic
Claudia Muzio
Música
Soprano italiana.
El seu pare era director escènic del Covent Garden, i la seva mare, cantant Formada musicalment amb A Casaloni, el 1910 cantà Manon a Arezzo, obra que repetí el 1911 a Torí La temporada 1913-14 es presentà com a Desdemona Otello al Teatro alla Scala de Milà I a l’estiu del 1914 ho feu al Covent Garden, amb un gran èxit El 1916 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan de Nova York, on el 1934 participà en l’estrena nord-americana d' Il Trittico G Puccini Cantà Aïda a Chicago el 1922 i també actuà en diverses ciutats sud-americanes i europees, especialment a Milà, on en 1926-27…
Gaetano Fraschini
Música
Tenor italià.
Fou alumne de F Moretti i debutà l’any 1837 a la seva ciutat natal El principi de la seva carrera estigué dominat per la interpretació de les òperes de G Donizetti, del qual estrenà Marino Faliero , però també interpretà obres d’altres compositors, com Cordella Gli avventurieri Consolidat com un dels grans tenors italians del seu temps i estrella principal del Teatro San Carlo de Nàpols, on actuà cada temporada fins el 1848, fou en aquells anys que començà la seva carrera internacional, la qual li possibilità entrar en contacte amb G Verdi Aquest compositor li confià papers en diverses…
Francesco Corbetta
Música
Guitarrista i compositor italià actiu a França.
Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…
Felip I de Germània
Història
Rei de Romans i de Germània (1198-1208), duc de Suàbia (1196) i marcgravi i vicari imperial de Toscana (1195).
Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador
Lluís I de Milà
Història
Duc sforzesc de Milà (1494-1500).
Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en ser…
Giovanni Reale

Giovanni Reale
© Associazione Amici di Piero Chiara
Filosofia
Filòsof i historiador de la filosofia italià.
Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele 1961, Per una…
hipocastanàcies
Botànica
Família de terebintals integrada per una vintena d’arbres de fulles oposades palmatipartides, de flors zigomorfes pentàmeres i de fruits capsulars.
Als Països Catalans n'hi ha, plantats en parcs i jardins, dos representants el castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum i la pavia A pavia