Resultats de la cerca

Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Autodidacte, de la seva primera època resten només algunes natures mortes En la seva producció posterior hom troba una visió intimista de temes d’inspiració literària, expressats tècnicament mitjançant una recerca de lluminositats tènues En aquesta línia, El tribunal de la inquisició 1864 fou una obra que li reportà un gran èxit de públic i crítica, però també l’apartà de determinats cercles artístics a causa de la temàtica Unes altres obres són El camí de l’Annunziata, El viàtic de l’orfe i Luisa Sanfelice a la presó totes tres a la Galleria d’Arte Moderna de Roma Malgrat que…

Seguí la carrera eclesiàstica, i com a historiògraf de la cort de Cosme I de Mèdici escriví la monumental obra Istorie Fiorentine 1600-41, seguint un mètode analític i documental Cal notar també, d’entre les seves obres, els Opuscoli , recollits i publicats entre el 1637 i el 1642, i Discorsi sopra Cornelio Tacito 1574, obra política, influïda per les idees de la Contrareforma

Estudià al Conservatori de Santa Cecília de Roma Fou deixeble de BMolinari-Pradelli en els estudis de direcció i arribà a ésser un dels principals directors del Teatro alla Scala, de Milà 1953-56 Fou director de l’Orquestra Simfònica de la RAI a Milà 1945-52, de l’Orquestra Simfònica de Chicago 1955-58 i 1968-73, de l’Orquestra Simfònica de Viena 1973 i 1976 i de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1978-84, entre d’altres Es retirà definitivament el 1998

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi…

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Fou rei de Sicília Conrad I 1251-54 i de Jerusalem Conrad II 1250-54 i duc de Suàbia Era fill de l’emperador Frederic II, i en nom seu governà l’imperi des del 1237 Deposat, com el seu pare, pel papa Innocenci IV 1245, lluità contra els usurpadors Enric Raspe i Guillem d’Holanda Designat emperador pel seu pare 1250 no arribà a ésser coronat El 1251 anà a Itàlia i recuperà Nàpols 1253 Deixà els seus regnes al seu fill Conrad II de Sicília, dit Conradí

El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona

Fill de Robert Giscart, duc de Pulla Fou cap de les forces normandes de la primera croada Després d’assolir la victòria en el difícil setge d’Antioquia 1097, es proclamà deslliurat del vassallatge a l’emperador i inicià l’expansió del principat d’Antioquia, però fou derrotat pels turcs 1104 El 1107 inicià una lluita contra l’Imperi Bizantí, sense èxit Morí retirat a les seves possessions de la Pulla