Resultats de la cerca

Inicis en el republicanisme i l’obrerisme Fill d’una família benestant pagesa Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l’Associació Escolar Republicana 1900 i milità en la Unió Republicana Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Foix  i Albert Bastardas i Sampere Presidí 1910 les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana , amb les quals collaborà activament Fou redactor en cap 1912 de La Barricada , setmanari del Bloc Autonomista Català Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l’anada de Melquíades Álvarez  a…

Amb voluntat d’aplegar totes les capes socials del camp català, nasqué com a oposició als sindicats oficials, les Hermandades franquistes i la política de monopolis El seu òrgan d’informació, formació i debat és La Terra nom del butlletí de l’antiga Unió de Rabassaires , el primer número del qual aparegué al juliol del 1975 El 1976 l’organització es donà a conèixer públicament en l’assemblea celebrada al monestir de Poblet, i celebrà el primer congrés constituent a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Fou legalitzada pel maig del 1977 Fou membre de la Coordinadora de…

El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 1930 Posteriorment fou professor a l’ Ateneu Enciclopèdic Popular i a l’ Institut de Cultura de la Dona El 1932 obtingué una plaça de professor de lògica, psicologia i història de la literatura a l’institut d’Olot i el 1934 ingressà com a professor a la Institució Escolar Sibiuda de Barcelona Collaborà amb articles, entre altres, al setmanari Abril 1941-34, d’ERC, a l’avantguardista Hèlix 1929-30 i Mirador 1933 Militant d’ ERC , fou secretari de la Unió de Rabassaires El 1934 viatjà a l’URSS i posteriorment s’afilià…

Des del segle XVIII, alguns estats europeus tractaren de revitalitzar la producció agrària sense tocar l’estructura d’unes societats basades en la supervivència del règim senyorial Aquest fou el cas del reformisme illustrat espanyol, obsessionat per la recerca de la “llei agrària” que havia de solucionar-ho tot El liberalisme burgès proposava, en canvi, de deixar lliure joc a les forces econòmiques, però això només podia bastar allà on una obra política de signe revolucionari hagués liquidat prèviament l’estructura de la propietat característica de l’Antic Règim, tal com s’esdevingué a França…

Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català…

Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren…

Fou resultat del decret de Sindicació Obligatòria dictat per la Generalitat de Catalunya

Sota la presidència de Gabriel Alomar, l’impulsaren un grup d’intellectuals i professionals procedents de la Federació Socialista Catalana —MSerra i Moret, Rafael Campalans— i alguns joves sindicalistes formats a l’escola del Treball de la Mancomunitat Francesc Viladomat, Joan Aleu, Joan Fronjosà Durant la primera etapa, era més un nucli d’afinitats personals que un partit estructurat i disciplinat aplegava uns 700 afiliats, i publicà novembre del 1923 — març del 1926 el setmanari Justícia Social Definitivament allunyat del PSOE cap al 1925, es dissolgué virtualment durant la Dictadura, bé…

Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…