Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Guillem Xuclà Nin

Guillem Xuclà Nin (a la dreta)
ARXIU PERE RIBALTA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…
Eduard Feliu Bru

Eduard Feliu Bru
Arxiu Pere Ribalta – Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo
Antoni Farré Alandete

Antoni Farré Alandete (a la dreta)
Arxiu Pere Ribalta
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub de Lleida, guanyà cinc Campionats d’Espanya 2004, 2007, 2008, 2010, 2011 i tretze de Catalunya 1997, 1998, 2001-11 en la modalitat de rallis També es proclamà campió de la Volta Aèria de Catalunya en set ocasions 2003, 2004, 2006-10 Participà en cinc Campionats del Món i en tres d’Europa Ocupa una de les tres primeres places del rànquing estatal de pilots de vol a motor des del 2001 L’any 2011 ocupava la primera posició És membre de l’Assemblea i de la Comissió Tècnica de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola
Vicent Castelló
Pintura
Nom de dos germans pintors actius a València: el major (? ~1595 — ?) i el menor (? 1598 — ?).
Un d’ells fou gendre de Francesc Ribalta i un dels seus millors deixebles Autor de la Nativitat , la Presentació , la Circumcisió i altres escenes de la porta del retaule d’Andilla 1624-26 El 1630 era a Sogorb, on molt possiblement féu el retaule de Sant Miquel, a les Agustines, que hom havia presumit obra d’Esteve Marc Hom li ha atribuït obres al Museu de Belles Arts de València tingudes com de Francesc Ribalta alguns sants procedents de Portaceli, el Sant Sopar , etc
Lluís Malagarriga Vallès

Lluís Malagarriga Vallès (dreta)
ARXIU PERE RIBALTA - FONS J. LLÀCER
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des del principi de la dècada de 1960, guanyà la Volta Aèria a Catalunya 1966 acompanyant Julián Bermejo També participà en diverses edicions de la Vuelta Aèria a Espanya El 1971 assumí la secretaria general de l’Aeroclub de Sabadell, càrrec que ostentà durant vint-i-cinc anys Entre altres responsabilitats, fou director de la Volta Aèria a Catalunya El 1973 realitzà l’històric raid aeri de Barcelona a l’illa de Bali acompanyat d’Antoni Almirall Sobrevolà vint-i-nou països amb un avió monomotor i recorregué 32000 km en trenta-nou etapes El 1992 rebé la…
Antoni de Gaztañondo Fonrodona

Antoni de Gaztañondo Fonrodona
Arxiu Pere Ribalta / Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar
Joan Sarinyena
Sant Llorenç (s XVI), per Joan Sarinyena
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà…
Maria Dolors Vives i Rodón

Maria Dolors Vives i Rodón
© FONS PERE RIBALTA - ARXIU D. VIVES
Aeronàutica
Aviadora.
Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A Reus es creà l’…
Llorenç Fornés Labaila

Llorenç Fornés Labaila (a la dreta)
Pere Ribalta-Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Mecànic d’aviació.
Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or
Assemblea Constituent del Separatisme Català
Política
Convenció política catalana a Cuba, organitzada a l’Havana del 30 de setembre al 2 d’octubre del 1928.
En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat…