Resultats de la cerca

Fou com a infant de cor que rebé la primera formació musical, sota el mestratge de Lluís Serra Més tard, anà a estudiar a Itàlia, possiblement en algun conservatori napolità El 1752 ocupava el càrrec de mestre de capella a Terni Úmbria i el 1756 apareix exercint les mateixes funcions a la catedral de Saragossa, on romangué fins a la seva mort En aquesta seu donà un impuls important al gènere de l’oratori i tingué un especial interès en la reintroducció dels responsoris en llatí durant les celebracions de Nadal per tal de substituir els villancicos , cantats en romanç Tingué com a deixebles,…

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

El 1570 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Logronyo L’any 1572 anà a Tudela i el 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Sigüenza Més tard, el 1593, es desplaçà a Lisboa i fou nomenat mestre de capella de la cort reial l’any següent Allí publicà dues colleccions de misses i motets amb els títols Francisci Garro, Navarri, nunc in Regia Capella Olisiponensi Capellani, et in eadem Musices Praefecti, opera aliquot Lisboa, 1609 i Missae quatuor defunctorum lectiones tres Lisboa, 1609

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Es formà al Club Egara, amb el qual jugà en la màxima categoria 2000-05 i guanyà una Copa del Rei 2002 Marxà a l’equip holandès Larensche Mixed Hockey Club 2005-06 i al KHC Leuven de Bèlgica 2006-09, amb el qual guanyà una Lliga 2008 Fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2009-11 i la temporada següent retornà a l’equip belga L’any 2016 anuncià el seu retorn al primer equip del Club Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Amb la selecció espanyola, obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata als Campionats…

Soci del Club Natació Barcelona, es proclamà subcampió d’Espanya de pala curta 1998, amb Antonio Carretero, i campió de la Copa del Món 1999, amb Jesús Erburu Posteriorment, jugà com a professional 2000-07

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1987-91 procedent de la Real Sociedad Amb l’equip espanyolista disputà 90 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió 1989-90, i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA 1988 Després passà a ser entrenador i, entre altres equips, dirigí la Unió Esportiva Lleida la temporada 2007-08

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2005-08 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Amb el Barcelona disputà 24 partits de Lliga i guanyà un cop aquest torneig 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i una Copa Catalunya 2007 A l’estiu del 2008 fitxa per l’Osasuna i al final de la temporada 2009 es retirà El 1998 jugà un partit amb la selecció espanyola

Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer  1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…

Jugava de centrecampista i arribà al FC Barcelona en el mercat d’hivern de la temporada 1994-95 procedent de l’Osasuna Sota les ordres de Johan Cruyff disputà 21 partits Posteriorment marxà al Betis