Resultats de la cerca

Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana

Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima

Director 1912-44 de l’Institut des Sciences de l’Éducation Institut JJ Rousseau de Ginebra Fundà i dirigí el Bureau International d’Éducation 1925-29 Contribuí, ensems amb Adolphe Ferrière i Édouard Claparède, a l’estructuració, l’organització i la coordinació de les escoles noves , per ell anomenades escoles actives Fou editor d’"Intermédiaires des éducateurs” 1912-20 i de “L’éducateur” 1924-29 Escriví, a més, Le génie de Baden-Powell 1921, Le sentiment religieux et la psychologie de l’enfant 1925, L’instinct combatif 1928 i Vingt ans de vie 1912-13

Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…

Pastor protestant, evolucionà cap a un anarquisme pacífic i es dedicà a l’estudi de Rousseau, Mably i Helvetius Publicà An Enquiry Concerning the Principles of Political Justice, and its Influence on General Virtue and Happiness 1793, on proposa l’abolició de la propietat privada i l’establiment d’una societat basada en la raó i la justícia i constituïda per petites comunitats independents Teoritzador del moviment romàntic, influí sobre Coleridge, Wordsworth, Southey i Shelley La seva obra narrativa fou concebuda en funció de les seves idees The Adventures of Caleb Williams 1794…

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

Estudià composició al Conservatori de París amb J Massenet Després de rebre els primers premis de solfeig 1875 i harmonia 1878 en aquest centre, el 1882 guanyà el primer Premi de Roma amb la cantata Edith Des del 1892 fou professor de conjunt vocal al Conservatori de París, on el 1904 substituí S Rousseau a la càtedra d’harmonia Fou director de cor al Teatre Eden 1892 i a l’Òpera de París 1893 El 1900 esdevingué director de l’orquestra de l’Òpera Còmica, i l’any següent, de la Société des Concerts du Conservatoire A més de compondre òpera i música instrumental, dugué a terme l’…

Rei de Xipre, s’enamorà d’una escultura d’Afrodita, la qual, per tal de complaure'l, donà vida a l’estàtua De la unió d’aquesta amb Pigmalió nasqué Pafos El mite és esmentat, entre d’altres, per Ovidi i també per Virgili a l' Eneida La versió que fa de Pigmalió l’autor de l’estàtua ha estat represa per nombrosos escriptors des de l’edat mitjana, que han convertit el mite en símbol del poder inspirador de l’amor D’entre aquestes recreacions destaquen les de Jean de Meung al Roman de la Rose 1275-80, les obres teatrals homònimes de JJ Rousseau 1770 i GBShaw 1913 i el poema de…

Els béns han d’ésser posats en comú la terra no és de ningú els fruits són de tothom els salaris han d’ésser iguals el govern ha de controlar l’economia per tal de mantenir la igualtat, refermada per una educació comuna Hereu del comunisme moralista de Rousseau, aquest igualitarisme, sintetitzat al final del s XVIII al Manifest dels Iguals , de formulació i de solucions utòpiques, representa, però, el primer intent de convertir una filosofia socialista en una acció política el primer partit comunista operant, segons Marx Oblidat després d’haver-ne desaparegut el fundador, reflorí…