Resultats de la cerca

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, collaborà, a Madrid, en El Diario Español i El Gobierno Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, El Diario de Valencia , i diputat 1881 i 1904 i governador civil d’Astúries i Huelva Escriví els sainets Els bessons de Sedaví , en collaboració amb Joaquim Balader 1876, estr 1875,  La gallina del veïnat 1876, Pepa la bonica , i, en castellà, les comèdies Dos para dos i Entre marido y mujer , i els drames La campana del suplicio i Las culpas de los padres 1889 És autor d’unes semblances de polítics valencians, aplegades a Bocetos…

Estudià lleis i fou 1860 degà del collegi d’advocats de València Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional en les accions de Xest i Xiva durant la primera guerra Carlina Fou membre de la junta revolucionària 1854, diputat a corts 1865 i president de la diputació provincial de València 1874-75

Fou catedràtic de la Universitat de Sevilla de geografia històrica, 1874-80, i d’història, 1880-99 i de la de Madrid de sociologia, 1899-1910, on fundà l’Instituto de Sociología Publicà obres de tema històric, llibres de text i un Tratado de sociología 1889-1904, que el féu cèlebre Fou un dels pocs catalans influïts pel krausisme posteriorment s’inclinà cap a un ideari positivista

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…

La seva obra és de caràcter social Destaquen, entre altres, Cascalho 1944, Histórias ordinárias 1966, O fruto do vosso ventre 1976, O menino perdido 1984, Rio dos morcegos 1993 i A prostituta, romance 1996

Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València

El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries i “El Brot…

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913