Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Miquel Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment 1688 Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu 1695-1713 D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen Leges Synodales Maioricensis Episcopatus 1692, del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto inmemorial del B Raymundo Lulio 1700, de Jaume Costurer A la mort del seu fill i successor Miquel Capó 1769 la impremta passà a Salvador Savall
Lliurament dels Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts
El conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Xavier Hernàndez, lliura els Premis Nacionals d’Ensenyament de les Arts, en un acte celebrat a la Fundació Joan Miró En la primera edició d’aquests guardons, que porten el nom d’artistes coneguts en els diferents àmbits, com Jordi Savall, Gerard Quintana, Xavier Montsalvatge, Cesc Gelabert o Daniel Giralt-Miracle, es premien 13 centres d’ensenyaments musicals, escoles de dansa i centres d’arts plàstiques, i reben dues distincions especials l’Escolania de Montserrat i la pintora i pedagoga Ester Boix
Col·legi de Sant Victorià
Farmàcia
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada a Barcelona el 1815 amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial
, concedit per Ferran VII.
El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent per tal de crear un altre organisme, però fou restablert el 1823 Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1845 passà a formar…
música antiga
Música
Per bé que tant en el passat com actualment el terme música antiga ha servit -i en el seu sentit més literal encara serveix- per a designar simplement la música d’èpoques anteriors (sovint en el sentit despectiu de música antiquada), a partir del segle XX hom l’aplica sobretot al moviment interpretatiu que cerca la recuperació del llegat musical europeu comprès entre l’època medieval i el segle XIX.
Les arrels d’aquest moviment es troben en la mirada retrospectiva que feu la historiografia romàntica envers la música d’alguns dels compositors més emblemàtics dels segles XVI al XVIII, com GP Palestrina o JS Bach Des del principi del segle XX, ha afavorit el conreu d’una recerca musicològica que es proposa solucionar els problemes que sorgeixen de la lectura de les fonts originals -signes de mesura, semitonia, instruments originals, etc- i els problemes d’ordre tècnic que acompanyen la interpretació vocal i instrumental del repertori musical del passat La restauració d’instruments originals…