Resultats de la cerca
Es mostren 1318 resultats
Berenguer de Cruïlles i de Mosset
Història
Senyor de Calonge (Baix Empordà) i de Bestracà (Garrotxa), fill i hereu de Gilabert de Cruïlles i de Bestracà
, a qui succeí el 1350 sota la tutoria de la mare Agraïda de Mosset.
Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó Féu les primeres armes en la guerra contra Castella a Carinyena, el 1363 el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea el 1375 actuà d’ambaixador a França prop del duc d’Anjou Dirigent de l’oposició a la cort de Montsó del 1383, després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons enemics de la corona catalanoaragonesa Fou premiat amb extenses baronies a l’illa Francofonte,…
Agustí de Ros i Delpàs
Història
Militar
Militar.
Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…
Miró d’Hostoles
Història
Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).
Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles
Joan d’Alemanya
Música
Músic procedent d’Alemanya.
Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani
gruta de Neptú
© Xevi Varela
Cova
Cova natural del municipi de l’Alguer (Sardenya), al cap de la Caça; l’entrada s’obre a la mar.
Té formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys Entrada de la gruta de Neptú © Xevi Varela
Tetralogia
Música
Conjunt de quatre òperes de Richard Wagner —Das Rheingold (‘L’or del Rin’, 1869), Die Walküre (‘La valquíria’, 1870), Siegfried (1876) i Götterdämmerung (‘El capvespre dels déus’, 1876)—, basades en les llegendes escandinaves que donaren origen al cant dels Nibelungs, i titulat conjuntament Der Ring der Nibelungen (‘L’anell dels Nibelungs’).
Serví per a la inauguració del Festspielhaus de Bayreuth 1876 Bé que la majoria dels grans teatres d’òpera del món han representat la Tetralogia completa en dies successius o pròxims, les tres darreres parts solen ésser representades independentment
Petrópolis
Ciutat
Ciutat de l’estat de Rio de Janeiro, Brasil.
La seva situació, en una vall 813 m d’altura de la serralada litoral, en fa una bona estació climàtica, molt visitada Bisbat catòlic Fundada per l’emperador Pere II 1843, serví un quant temps de residència estival a la cort
Jeroni Frontera i Bauzà
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià a Tolosa i a París, on es doctorà en ciències 1851 i residí, dedicat a l’ensenyament Publicà Thèses d’analyse et de mécanique 1851 i Éléments de géometrie analytique 1854, obra que serví de text a les universitats franceses
Édouard Detaille
Pintura
Història
Militar
Pintor militar francès.
Serví una societat que necessitava l’exaltació patriòtica, després de la derrota del 1870 Autor d' El somni Invalides, París, les decoracions de l’absis del Panteó i sales de l’Hôtel de Ville de París Fou mestre de Josep Cusachs
Fanny Burney
Literatura anglesa
Novel·lista anglesa.
El 1778 publicà anònimament la novella de tècnica epistolar Evelina , i el 1782, Cecília , sempre amb gran èxit La seva vida agitada —quan serví la reina Carlota 1786-91, quan residí a París, etc— resta reflectida en el seu diari