Resultats de la cerca

Estudià ciències exactes a Madrid i fou catedràtic d’anàlisi matemàtica a la Universitat de Barcelona Escriví volums especialitzats, entre ells Análisis matemático , traduït a diversos idiomes

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Fou deixeble de Montserrat Torrent i es perfeccionà amb altres professors com M Chapius i M Guyard El 1978 fundà l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue Ha actuat com a solista en molts concerts arreu d’Espanya i de la resta d’Europa i ha estat convidat en nombroses ocasions per l’Orquestra de València És catedràtic del Conservatori Superior de Música de València, centre que també ha dirigit Té un repertori molt extens, que inclou des d’autors barrocs valencians, com JB Cabanilles, fins a autors del segle XX, com Joaquim Rodrigo i Òscar Esplà Els seus nombrosos enregistraments discogràfics…

Fou campiona absoluta d’Espanya d’estiu de 200 m estil individual 2004 amb el CNE Gandia Després nedà per al CN Sant Andreu, amb el qual renovà aquest títol el 2005 i en conquerí de nous el de 200 m estil individual 2008 i els d’hivern de 200 m 2006 i de 400 m 2005, 2006 Participà en els Jocs Mediterranis 2005 i arribà a fer cinquanta-dues actuacions internacionals

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…

Doctor en ciències naturals, fou catedràtic a l’institut de Palma, Mallorca, 1900-13 —d’on fou regidor el 1904— i de biologia a la Universitat de Barcelona 1913-41 És autor, entre altres obres, d’un Diccionario tecnológico de biología 1931, d’un Manual de zoología 1938 i del notable estudi Aves de Cataluña 1912

Doctor en filologia francesa i professor a la UAB on dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives GRES En aquesta línia de treball ha publicat, en francès, L’écriture fragmentaire Théories et pratiques 2005,  Stratégies de l’illisible 2006 i Artaud autour de Suppôts et Suppliciations 2013, amb Alain Milon, i ha traduït Obra Completa 2005, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció 2006 de Lautréamont La seva tesi doctoral fou sobre Philippe Sollers Com a poeta ha publicat, entre d’altres,  Els encontres fortuïts 2001, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 2000, deutor amb el…

La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat interpretativa i…

Conreà un tipus de poesia pessimista, angoixada i formalment barroca Densörgande turtur-dufwan ‘La tórtora de dol’, 1743, a la mort del seu marit, i diversos poemes dedicats a un deixeble de Rousseau, de qui estigué enamorada i a causa del qual se suïcidà