Resultats de la cerca
Es mostren 557 resultats
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis…
La Libertad
Divisió administrativa
Departament del Salvador.
La capital és Nueva San Salvador o Santa Tecla 138 100 h est 2002
Biniamar
Poble
Poble (biniamarins o biniamers) del municipi de Selva de Mallorca (Mallorca), situat en una part del terme gairebé enclavada entre els de Mancor i de Lloseta.
L’església parroquial de Santa Tecla és del segle XVII Té mines de lignit
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV…
martellet
Música
Peça de fusta, en forma de martell de cap ovalat, coberta de feltre, que va connectada per un mecanisme a cadascuna de les tecles del piano.
En prémer una tecla, el martellet corresponent colpeix una corda del piano i la fa vibrar
Bernardo Clavijo del Castillo
Música
Compositor i organista espanyol.
Acompanyà les tropes espanyoles a Itàlia, on es troba documentat en diversos llocs El 1569 estava actiu a Palerm Cap al 1588 era a Nàpols i treballava com a organista al servei de la cort del duc d’Alba Durant l’estada a Itàlia publicà un llibre de motets, Motecta ad canendum tam cum quattuor, quinque, sex, et octo vocibus, quam cum instrumentis composita Roma, 1588 De retorn a la Península Ibèrica, ocupà el càrrec d’organista a la catedral de Palència entre els anys 1589 i 1592, i posteriorment passà a la catedral de Salamanca, on ensenyà música a la universitat des del 1594 El 1603 succeí…
Hernando de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, fill d’Antonio de Cabezón.
Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista…
martinet
Música
Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.
Era doble quan l’instrument posseïa doble corda En pitjar la tecla, el martinet s’alça i el bec frega la corda corresponent, que vibra
Francesc Boix
Disseny i arts gràfiques
Gravador de l’escola barcelonina.
Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779
ressonància
Música
Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
Aquest fenomen és emprat per a amplificar la sonoritat dels instruments de corda, de tecla, etc amb la caixa de ressonància de fusta, o d’un altre material adequat