Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
Abū Marwān ‘Abd al-Malik
Primer dels metges coneguts de la família dels Ibn Zuhr, originària de Xàtiva.
Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals
‘Abd al-Wahhāb al-Bayyātī
Literatura
Poeta iraquià.
Assolí la fama amb el divan Malā‘ika wa-šayātīn ‘Àngels i dimonis’, 1950 Escriví també poesia política, com el seu divan Aš'ār fī-l-manfā’ ‘Versos a l’exili’, 1958
‘Abd al-Salam al-‘Uǧaylī
Literatura
Escriptor i polític sirià.
Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951
‘Abd al-Raḥmān ibn Rustum
Història
Imam de Tāhert.
D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes
‘Abd al-Raḥmān al-Šarqawī
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran escàndol…
‘Abd al-Qādir al-Maḡribī
Filosofia
Literatura
Periodisme
Erudit, traductor i periodista sirià.
Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt
‘Abd al-Qādir al-Ǧīlānī
Literatura
Islamisme
Escriptor àrab, fundador de la secta qādiriyya.
És autor d’una collecció de sermonaris i llibres piadosos que assoliren una gran fama a tot el món de l’islam Els musulmans el veneren com a sant awliyā'
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhāb
Islamisme
Fundador del wahhabisme
.
Teòleg i metge, adaptà al hanbalisme la reforma puritana d' ibn Taymiyya , a la qual convertí l’emir de Ḍar'iyya Muḥammad ibn Sa'ūd, tronc del futur regne wahhabita a l’Aràbia central