Resultats de la cerca

Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…

Estudià als conservatoris de París i Brusselles i el 1883 debutà al Théâtre de la Monnaie de la capital belga Actuà en aquest escenari en nombroses ocasions, tot destacant especialment en òpera francesa i italiana i també en alguns títols wagnerians A més, hi estrenà diverses òperes d’E Reyer El 1891 tornà a París i cantà a l’Òpera Còmica abans de fer-ho -a partir del 1892- a l’Òpera Garnier, on romangué fins el 1914 També actuà amb èxit a Montecarlo, entre el 1891 i el 1907 El 1897 cantà al Covent Garden de Londres i el 1906 ho feu a Nova York, primer a la Manhattan Opera 1906-10 i després…

En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si…

Actualment viu i treballa a París La seva obra està impregnada de referències literàries Utilitza sovint la metàfora de la casa, que apareix relacionada amb el tema de l’espai obert/tancat, exterior/interior, sempre vinculada a estats d’ànim i també a aspectes sensorials el gust, l’olor Hi ha una sèrie de temes recurrents el cos, el doble, el mimetisme, el parasitisme, l’experiència de la vivència d’allucinacions sensorials, com a forma de desvetllar la qüestió de la natura i dels límits de l’ésser L’obra i la natura es relacionen amb la referència a l’animal i la màquina, o en el tema del…

El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1958 debutà a l’òpera com a membre del cor Tres anys més tard hi interpretà el paper titular d' Aïda Entre el 1968 i el 1972 fou membre de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà en la interpretació de papers dramàtics de R Strauss i R Wagner Actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1970 i el 1978, i a partir del 1971 fou una convidada assídua del Festival de Bayreuth L’any 1975 inicià les seves aparicions regulars al Festival de Salzburg, i el mateix any es presentà amb el paper titular de Salome al Festival d’Edimburg El 1976 debutà a…

Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc…

Desenvolupà la seva trajectòria artística a Nova York El seu treball transgredeix el context artístic tradicional, pel que fa als materials utilitzats i al concepte d’obra A través d’acumulacions de caramels, de papers o d’imatges que es poden emportar els espectadors, aborda la noció d’originalitat Reflexiona sobre la identitat de l’obra i de l’artista com a creador, com a individu i com a ésser en un context social però també en el vessant sexual, d’exploració de la pròpia orientació la condició d’homosexual i el fet d’assumir-la activament com a part d’un collectiu social, i l…

Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…