Resultats de la cerca

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Proveïdor de la marina durant el Directori i banquer del govern 1800, negocià 1817 amb els britànics un préstec que permeté al govern francès el pagament de la indemnització de guerra, administrà l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya i ajudà financerament la causa absolutista a Portugal i a Espanya tanmateix, fou empresonat dues vegades 1809-14 i 1825 per les seves irregularitats

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

El 1811 ingressà a l’exèrcit i lluità contra la invasió francesa El 1823 participà en el setge absolutista de Tarragona, i el 1827 lluità amb el seu oncle, el comte d’Espanya, contra els malcontents de Catalunya Lluità a Portugal a favor dels miguelistes 1833, però reconegué Isabel II com a reina d’Espanya i lluità contra els carlins El 1850 fou ascendit a mariscal de camp El 1850 fou capità general interí de Puerto Rico, i el 1854 era governador de Santiago de Cuba