Resultats de la cerca

Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68

Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05 com a general i en la Primera Guerra Mundial comandant el primer exèrcit Derrotat per Hindenburg als llacs Mazurians 1914, fou destituït No acceptà de formar part de l’exèrcit bolxevic i fou afusellat

Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat

Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874

Hom subratlla aquest concepte en el sentit que actualment hom no accepta d’aïllar els fenòmens delirants, ans pretén de comprendre'ls com a fruit d’un estat patològic més ampli, que abasta tota l’estructura mental, vivencial i afectiva del subjecte

Succeí la seva cosina Ranavalona II quan França acabava d’ocupar Tamatave Pel tractat del 1885 cedí a aquesta potència la direcció exterior del regne i el 1895 acceptà el protectorat francès Acusada de conspirar, fou destronada i deportada a Alger 1897

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid