Resultats de la cerca

Fundat el 1979, promou activitats aquàtiques com l’apnea i l’escafandrisme Anualment organitza tres proves del Campionat de Catalunya, torneigs de pesca i diversos concursos de fotografia submarina Participa en les competicions catalanes d’aquestes especialitats i organitza sortides i cursos de submarinisme Publica el butlletí L’Octopus

Fou fundada a Barcelona el 1969 —entre d’altres per  Antoni Sàbat , que també la dirigí 1971-84— com a societat anònima i amb unes funcions administratives que fins llavors havien anat a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al 1982 s’ocupà del…

Fou el puntal de la tertúlia coneguda com la penya d’en Borralleras , que a partir del 1914 o el 1915 es reuní a l’Ateneu Barcelonès En formaren part Josep M de Sagarra, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Francesc Pujols o Alexandre Plana, entre d’altres En aquesta tertúlia es gestà, el 1927, el premi Crexells de novella Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i collaborà en l’adquisició de la collecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39 També fou animador de l’Associació Wagneriana Sagarra, Pla i Enric Jardí han deixat…

S’inicià en el muntanyisme i practicà la natació com a soci del Club Natació Barcelonades del 1931 Fou un dels fundadors de l’Associació de Pesca Submarina, i l’any 1952 feu la primera immersió amb un escafandre fet per ell mateix També fou fundador del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines CRIS, que presidí 1968-84 Presidí l’Escola de Monitors Nacional i dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme Autor d’ Hombres de otro mundo 1954, el primer manual d’escafandrisme publicat a Espanya, collaborà en les revistes CRIS Revista de la Mar , Rumbo , etc També fou pioner de la fotografia…

Aquesta definició es fonamenta en el supòsit que les activitats econòmiques dirigides al mercat interior depenen de les activitats que exporten productes o serveis La mesura més elemental utilitzada és la de considerar el sector i de la regió h com a bàsic quan

El concepte neix en entendre la ciutat com un òrgan que exerceix una funció en conjunt dins la societat Són activitats exteriors les que determinen una influència dins una àrea si és al nivell regional hom la denomina també funció regional , i no les d’ús intern com les dels forners, mecànics, adroguers, etc, car aquestes són pròpies de tot agrupament urbà Hom obté la determinació de la funció o de les funcions d’una ciutat en comparar el tipus d’activitats dirigides cap a la satisfacció de les necessitats exteriors a la ciutat Les principals funcions resten incloses…

Per delimitar les activitats típicament industrials hom tendeix a dividir el conjunt d’activitats productives en tres grans grups agricultura, indústria i serveis, bé que tant en l’agricultura com en els serveis també hi ha certs tipus d’activitats manufactureres Les activitats que s’apleguen en la indústria han estat dividides en grans grups, que alhora han anat experimentant successives subdivisions així, hom ha arribat a una classificació força detallada d’aquestes activitats productives A títol indicatiu pot servir el primer…

És el marc en què s’especifiquen els criteris i procediments d’organització i funcionament del servei de tutoria a l’alumnat Conté les línies d’actuació principals que els tutors han de desenvolupar amb l’alumnat del seu grup, amb les famílies i amb l’equip docent corresponent Aquest pla forma part del projecte curricular de centre, és aprovat pel claustre de professors i coordinat pel cap d’estudis, a partir d’una proposta elaborada per la coordinació pedagògica Conté les actuacions concretes amb relació a temes com l’acollida de l’alumnat, l’orientació personalitzada, fonamentalment, en els…

Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no…

En els documents tradicionals, aquestes activitats són selecció adequada, identificació precisa, descripció completa, maneig acurat i disposició física en un dipòsit segur i amb condicions ambientals idònies